La gent de la Kosturica ha ensenyat avui, diumenge 6 d’octubre,
a les cooperatives i grups de consum, com treballen l’horta de la finca de Can
Marquès, a Canovelles, on han apostat per fer algunes tasques de conreu amb
animal, un mètode perdut des de fa 2 generacions, però molt interessant per a
un treball més humà de la terra i més respectuós amb el medi ambient. La idea
s’adiu molt amb el projecte d’agroecologia que porten a terme des de La Kosturica amb molt d’esforç.
Fins a
120 persones, entre elles gent de La Magrana Vallesana,
hem pogut escoltar les explicacions de la Maria a peu d’horta i sota un sol de justícia.
Allà hem pogut conèixer com s’ho fan per treballar aquella terra tan argilosa -avui
estava molt tova a causa de la pluja d’ahir- i com combaten els seus principals
rivals: les plagues i les males herbes. De fet, desherbar és la part més
important dels costos que té la producció agrària ecològica i, a La Kosturica, s’han decidit
a aprendre a fer-ho amb l’ajuda d’un ruc (Julius) i una euga (Fosca), animals
dels quals tambés es serveixen per a altres feines de l’horta.
L’horta
de La Kosturica
és molt variada i permet posar 6 productes ecològics fets a consciència, cada
setmana, a la cistella dels cistellaires. Per a la resta de productes que no
cultiven aquests pagesos, disposen de la complicitat d’altres productors amb
qui intercanvien productes, en el marc de La Xarxeta. Entre ells han creat
un sistema de certificació que va més enllà que els productes siguin ecològics
i que assegura que també tenen uns valors socials.
Abans
que plogués –ha plogut moltíssim quan acabàvem de dinar una magnífica paella de
verdures i sort que ens havíem aixoplugat bé- la Maria i en Jordi ens han
pogut fer una demostració d’arada amb l’euga fent servir unes eines ben
antigues, però que el mateix Jordi ha adaptat a les necessitats actuals, i una
que els han deixat perquè la provin abans de decidir si l’adquireixen.
En
aquesta jornada de portes obertes tan especial, també hem pogut gaudir d’una
cata de tomàquets produïts pels pagesos de La Xarxeta en què hem hagut
d’omplir unes fitxes amb les nostres observacions i que esperem que els hagi
estat útil per poder millorar encara més aquestes delícies de la terra.
La
jornada no podia acabar millor que amb la història de titelles d’en Pep
Verduretes, un personatge que ens ha recordat molt i molt a un popular cuiner i
pagès que tenim aquí, al Vallès Oriental.
Cada
vegada que visitem La
Kosturica no deixen de sorprendre’ns pel seu amor per la
terra i, a partir d’ara, també pels animals que els ajuden a treballar-la.
